Efecte Baldwin

L'efecte Baldwin, també anomenat evolució baldwiniana o ontogenètica és una teoria evolutiva proposta en 1896 pel psicòleg nord-americà James Mark Baldwin,^[a]^[2] qui va proposar un mecanisme per a la selecció d'habilitats d'aprenentatge.^[3] La descendència seleccionada tendiria cap a una major capacitat per aprendre noves habilitats i no estar constreta a habilitats genèticament codificades i relativament fixes, posant l'èmfasi en el fet que el comportament sostingut d'una espècie o grup pot modelar l'evolució de les espècies.^[4]^[5]

↑ Simpson, G.G. «The Baldwin Effect». Evolution, 7, 2, 1953, pàg. 110-117. JSTOR: 2405746.
↑ Baldwin, J. M. (1930). James Mark Baldwin^{[Enllaç no actiu]}. A history of psychology in autobiography, 1, 1-30.
↑ Longa, V. M. (2005). El efecto Baldwin: su papel en biología evolutiva y su aplicación a la evolución del lenguaje. Ludus Vitalis. Revista de Filosofía de las Ciencias de la Vida, 13(23), 21-48.
↑ Reyes, J. S. (2005). El efecto Baldwin en la interrelación entre evolución y aprendizaje. Inteligencia Artificial: revista iberoamericana de inteligencia artificial, 9(27), 21-34.
↑ Longa, V. M. (2009). Sobre el efecto Baldwin y la noción de herencia. Signos filosóficos, 11(21), 43-72.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[1] Simpson, G.G. «The Baldwin Effect». Evolution, 7, 2, 1953, pàg. 110-117. JSTOR: 2405746.

[3] Baldwin, J. M. (1930). James Mark Baldwin^{[Enllaç no actiu]}. A history of psychology in autobiography, 1, 1-30.

[4] Longa, V. M. (2005). El efecto Baldwin: su papel en biología evolutiva y su aplicación a la evolución del lenguaje. Ludus Vitalis. Revista de Filosofía de las Ciencias de la Vida, 13(23), 21-48.

[5] Reyes, J. S. (2005). El efecto Baldwin en la interrelación entre evolución y aprendizaje. Inteligencia Artificial: revista iberoamericana de inteligencia artificial, 9(27), 21-34.

[6] Longa, V. M. (2009). Sobre el efecto Baldwin y la noción de herencia. Signos filosóficos, 11(21), 43-72.

[a]

[2]

[3]

[4]

[5]